El reconegut celler de Gratallops Clos de l'Obac, em va encarregar un restyling de la seva marca, que portava des de l'any de la seva fundació (1989) sense cap revisió. També necessitaven un catàleg en tres idiomes i revisar algun element de packaging i papereria.
Per això em vaig endinsar a Gratallops, on vaig poder contemplar les característiques orogràfiques i geològiques del paisatge i en concret l'arquitectura del celler.
Partint del dibuix original de la fundadora i del croquis de la façana de l'edifici principal, es va plantejar una versió molt més linial, neta i frontal de l'isotip. Aquest, contenia els trets més icònics de l'era de la masia, com el trencadís del mur de l'entrada o la placeta interior amb les portes obertes.
Des d'un pla tipogràfic es va descomprimir la tipografia principal i es van declinar el sotstítol i l'any de fundació en tres idiomes amb un tractament decididament clàssic.
A finals dels anys setanta, el matrimoni Pastrana i Jarque, juntament amb un amic de l’època, inicien la replantació de vinyes al Priorat amb la pretensió de produir-hi grans vins.
Durant més de deu anys, el projecte no desperta l’interès dels professionals del vi, ni té la confiança de les entitats financeres, ni de les institucions, per raó de la gran envergadura, de la localització geogràfica i d’uns coneixements enològics inexistents.
El 1993, la Guia Mundial del Vi declarà Clos de l’Obac un dels 150 millors vins del món.
Trenta anys després d’aquells inicis, juntament amb els seus dos fills Guillem i Iona, futur essencial d’aquesta història, han consolidat un projecte que avui és reconegut arreu del món.
Work for: Clos de l’Obac
Art direction: Dani Jané
El novembre de l’any 2022 els administradors de la Festa Major de Vilafranca em van proposar ser el dissenyador de la Festa del 2023. Una oferta que ja havia rebut en altres ocasions però que mai havia acabat de culminar. De fet, va ser el 2016 quan juntament amb l’Oliver Mancebo vàrem redactar els puntals d’un projecte que tocava de ple la identitat i la història de la vila: estava fonamentat en les marques dels picapedrers medievals, que encara avui es poden observar a les parets de la Capella de Sant Joan (1307) o de Santa Maria (1489). El misteri que exhalen aquests vestigis és reforçat, encara més, per la gairebé inexistent informació sobre els autors, les dates i la finalitat d’aquests petròglifs. Segons l’arxiver vilafranquí Josep Maria Masachs, el motiu pel qual hi ha tan poca informació sobre aquestes enigmàtiques inscripcions, és degut als grans conflictes bèl·lics que van assotar l’arxiu municipal durant la Guerra del Francès (1808–1814).
El desembre del 2022 es reobre el projecte, s’actualitza i es reestructura adaptant-lo a les noves necessitats del 2023. Primer de tot s’havia de crear un sistema gràfic original i que, alhora, representés la identitat vilafranquina a través de quelcom únic, autòcton i festiu. Amb l’eslògan “SERÀ MÀGICA” de rerefons, el repte era transmetre una pàtina màgica i ancestral a totes les aplicacions i materials de la festa. Inspirat per aquestes marques medievals, els alfabets rúnics (que van ser coetanis a l’escriptura medieval de finals de s.XIV), la misteriosa simbologia maçònica i la utilització de les formes fonamentals, es va desplegar tot l’imaginari festiu, construït mitjançant un tractament primitivista, angulós i de gran senzillesa, tal com ho haguessin fet els picapedrers del segle XIV.
També vaig crear una tipografia que partia dels traços localitzats als murs dels temples de la vila, i que es complementava amb els pictogrames de balls, actes i figures del festiari popular, tots ells redibuixats sota els criteris emprats per les lògies picapedreres del s.XIV.
Amb el concepte gràfic ben definit i els pictogrames dibuixats, ja teniem els ingredients per a començar la part gruixuda del projecte: tota la cartelleria, senyalètica, el packaging, els elements editorials (com l’imponent programa o l’enigmàtic regal), les notes de premsa degudament maquetades, el disseny dels escenaris, les lones, els tòtems corporis, diversos díptics i desplegables, targetons, acreditacions, dossiers (presentacions públiques i documents per aconseguir patrocinis i esponsoritzacions), objectes i vehicles retolats, formularis, recursos digitals per a l’app i el web, programes de mà, rollups, estampa, estampetes i una quantitat d’objectes de marxandatge impressionant. Progressivament, m’anava endinsant en el que seria un dels projectes més apassionants en els que mai he treballat. Per a la creació i síntesi dels pictogrames i per la maquetació d’alguns elements editorials vaig comptar amb la col·laboració del súper talentós Jordi Oms, gran amic i dissenyador extraordinari.
Capbussar-me en la història de la vila que m’ha vist créixer i construir una gràfica que posa al mateix nivell la passió pel disseny i la divulgació, va convertir aquesta feina en una experiència immersiva que m’ha permés conéixer els orígens i la fundació del nostre poble. Òbviament, la responsabilitat i el compromís per a fer un treball digne i memorable era una prioritat. Al llarg d’aquests 10 mesos he conegut gent meravellosa i autèntics professionals de la història i el coneixement, que m’han apropat a racons oblidats pel pas del temps.
Cap a la recta final, una inesperada polèmica generada per l’estampa de Sant Fèlix encarregada a l’artista floral Foix Cervera, va fer que aquest apassionant procés creatiu trontollés a arrel d’opinions retrògrades i intolerants. L’estampa és una representació gràfica d’estil i tècnica lliure, que històricament s’encarrega a un/a artista local. Afortunadament, el soroll creat a les xarxes socials no va apagar l’entusiasme de l’equip de treball. Ara, des de la distància, em sento molt orgullós d’haver participat en una edició de la festa on han passat coses i s’ha generat debat. Aquesta conclusió també la va manifestar la pregonera Anna Vallhonesta, fent al·lusió a aquest terrabastall ocasionat per l’art palès a l’estampa de l’estimada Foix. Gràcies, valentes.
M'agradaria agrair primer de tot als millors col·laboradors que podria haver tingut: al Jordi Oms, pel rigor dibuixant de manera rectilínia i maquetant textos mai definitius, a l’Oliver Mancebo, per posar junts les primeres pedres del projecte i redactar la història més divertida del regal de la FM23) i a l’historiador Pep Bosch Planas, un pou de saviesa medieval, que em va facilitar l’accés a l’arxiu municipal, a entendre les costums de fa segles i que molt generosament em va oferir tots els seus coneixements sobre una matèria majoritàriament desconeguda per mi. Ell també va escriure la part del regal que ens ensenya com era la vila fa més de 600 anys a través dels ulls del picapedrer Tomàs Marquès. Enhorabona per superar les expectatives i fer que el treball en equip fos una delícia.
Gràcies també a la Laia Paretas, al Jordi Canchales i al Sergio Ros de Mora de La Fatxenda, l’agència de comunicació que em va acompanyar durant aquest viatge, documentant el procés de treball i informant de tots els esdeveniments d’aquesta edició.
I finalment, a l’Ajuntament de Vilafranca i als administradors de la Festa Major 2023 (Anna Benach,Laura Cabezas, Oriol Bertran, Laura Bages i Jacques Planas) per apostar per aquella idea enigmàtica i irreverent, preconcebuda el 2016, i en la que mai vaig deixar de creure-hi. Són ells, els qui piquen pedra per construir aquesta festa; revisant el passat per il·lustrar un present diferent a cada edició.
Per acabar, agrair a totes les persones i empreses que han contribuït d’una manera o altra en la confecció del programa, del regal i de tots els elements dissenyats. Sense vosaltres, no hagués estat màgica.
I després de gairebé 10 mesos de feina ininterrompuda, el dia 29 d’agost de 2023, la Festa Major de Vilafranca va esclatar. Aquestes imatges representen una petita part de tot aquest procés creatiu:
Work for: Ajuntament de Vilafranca
Art direction: Dani Jané
Comunicació: La Fatxenda
Identitat gràfica i disseny de logotip per als Dj’s La Cara B, i el seu programa de ràdio, La Cara B RÀDIO.
A partir d’elements tipogràfics i jugant amb la dualitat positiu/negatiu, se’ls va proposar una marca caracteritzada pel contrast i l’humor, trets que defineixen les seves produccions i sessions musicals.
El projecte engloba diversos elements de comunicació que en conjunt creen un collage contradictori de nostàlgia, modernitat, folklore i experimentació.
Projecte realitzat per a La Cara B RÀDIO.
Identitat i elements de senyalètica per la consulta de Jordi Oller, massatgista terapèutic, a Vilafranca del Penedès (Barcelona).
Web: Centre de salut i teràpies SENS.
Circuito itinerante de arte sonoro y músicas extrañas.
València, 2012-2013.
Identitat visual i disseny de cartelleria i elements de comunicació.
www.audiotalaia.net/offhz
